En una ciutat càlida de Tiro, a la vora del Mediterrani, regnava un home anomenat Agenor. Tenia cinc fills barons i una filla, la bellíssima Europa. Europa tenia la cara més delicat que es pugi imaginar, un somriure lluminós i una mirada tan dolça y suau com el tacte del vellut. El rei Agenor sabia que una noia com Europa podia torna boig els homes, així que no permetia que la seva filla anés tota sola a ningun lloc. Ell mateix, o algun del seus fills, la vigilaven de dia i de nit, Així que, durant molts anys, ningun home no va pugui contemplar-la.
Els deus, en canvi, si que la pudien veure-la, i el més poderós de tots, Zeus, va quedar fascinat per la bellesa d’Europa. Zeus sabia, que si se presentava davant aquella jove a cara descoberta, fent-se passar per un home qualsevol, el pare i els germans d’Europa li tancarien el pas.
Europa mentrestant, portava una vida agradable, i dedicava tot el seu temps als jocs a les passejades. Un dia en que estava a la platja em las seves amigues, recollint flors, va distingir un ramat de bous. Eren vint o trenta animals de pelatge marró, tant comuns que no cridaven l’atenció. Però, en un extrem de la manada hi havia un bou que destacava per la seva bellesa: era corpulent i tant blanc com la neu i tenia un pelatge brillant i unes banyes en forma de mitja lluna que brillaven com l’or.
-Mireu quint bou més bonic! – exclama Europa, i es va posar a corra cap a l’animal.
-Ves amb compte! –li van dir les seves amigues. –Pot ser perillós!
Però Europa no va fer cas: es va acostar al bou i va començar a acariciar el coll. L’animal semblava molt dòcil, es va deixar tocar sense fer cap moviment. Seduïda per el bou, Europa el va abraçar amb tendresa, li va penjar en el coll una garlanda de flors que acabava de teixir i li va xiuxiuejar una cançó a l’orella. Els germans de la jove miraven, però no varen fer res, perquè pensaren que el bou era inofensiu. Al final, Europa es va confiar tant que es va pujar al cim del llom de l’animal. El bou acceptar el joc, i va començar a camina a pas lent per la vora de l’aigua. En realitat, es tractava de un deu metamorfosat en bèstia: aquell bou era Zeus, que havia decidit transformar-se en un bou, per apropar-se a Europa i guanyar-se la seva confiança. De sobte,va passar una cosa inesperada. Un fort tremolor sacsejar la terra i llavors el bou es va llançar com una fletxa mar a dintre, deixant un rastre de espuma darrere seu. Europa espantada, es va agafar fort a al llom del bou. Pesat un instant, es va girar per mirar darrera, i llavors va poder observar, que la platja quedava lluny. Els seus germans i les seves amigues li estaven cridant, però ella no pudia sentir res.
El bou es va aturar al arribar a Creta, una illa d’altes muntanyes. Allà en una font, Zeus li va revelar a Europa qui era en realitat.
Europa va tenir tres fills de Zeus i es va quedar per sempre a viure a Creta, perquè el pare de tots els deus li va regalar la illa perquè fos la pàtria dels seus fills i nets. Zeus, va tornar a l’Olimp, però sempre va guardar un magnífic record del seu romanç amb Europa. I, va deixar constància del seu amor, va col·locar en el firmament, unes quantes estrelles en forma de bou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada