L’AMIC RETROBAT (FRED UHLMAN)

Capítol 1:

Hans ens parlar que ell va anar a l’escola Karl Alexander Gymnasium de Stuttgart. Tenia un professor que es deia Herr Zimmermann. També ens diu que va entrar a l’escola un noi nou, i es deia Graf von Honhenfels Konradin.

Capítol 2:

En Hans sempre estava mirant a en Konradin. La família Honhenfels era molt important i formava part de l’historia de Wüttemberg. Els nois que formaven part del gruo anomenats <<caviar>>van pensar que si en Konradin estigues dintre del grup, el grup seria més conegut.  

Capítol 3:

En Hans desitjava ser amic den Konradin, però li feia vergonyar parlar em ell. En Hans també ens diu que abans no hagués donat la vida per un amic, però ara sí. 

Capítol 4:

En Hans convençut que Konradin seria el seu amic, però no s’havia com ho feria. Va començar a escoltar a les classes fer els deures, els professors que no tenien esperançar en Hans que pensaven que era un inútil, es van sorprendre. Un dia en educació física el professor “Muscul Max” ve fer un exercici, i va demanar algun voluntari per fer-lo, llavors va sortir en Hans, però en un moment va caure. El dia següent en Hans ca portar una col·lecció de monedes i en Konradin va anar a veure-les, perquè ell també en feia de col·lecció. Per primera vegada van estar parlant. 

Capítol 5:

En Hans va sortir al carrer, al davant seu hi havia en Konradin. Hans va anar cap on era en Konradin, es van saludar, ho tot seguir van estar passejant una estona. Quant Hans a casa els seus pares no van notar que estava molt feliç, ja que els seus pares sempre estaven enfeinats.

Capítol 6:

En Konradin i en Hans el dia següent es van seure junts i parlar i des de aquell dia es varen fer molt bons amics, millor dit inseparables. Els caviar ja no els feien cas. Els dissabtes en Hans i en Konradin anaven a una fonda amb un tren, anaven a la muntanya ... Un dia van anar a veure unes forlataleses , només hi havia les rastres, allà varen recitar el seu poema preferit.

Capítol 7:

En Hans aniria de vacances a Suïssa i en Konradin aniria a Sicília a visitar els seus pares. Hans pensava que Déu era bo i que ajudava a la gent, però un dia uns amics es van morir, i en Hans va pensar en dos possibilitats: una era que si que existia Déu però era dolent, i l’altre era que no existia Déu. Un dia en Hans va convidar a en Konradin a casa, en Konradin s’ho va estar pensant però el final va acceptar.

Capítol 8:

Hans ens explicar com són les seves visites. Ens diu que la casa del seu pare, tenia un jardí petit tot ple de cireres i pomers, en el lloc conegut que es deia Höhenlahe de Stuttgart, que hi havia cases de la burgesia benestant rica de la localitat, una de les zones més boniques de l’Alemanya.

Capítol 9:

En Konradin està a casa d’en Hans, en Hans ens descriu com es la seva habitació. El pare d’en Hans es baralla amb un home, perquè no comparteixen la mateixa opinio.

Capítol 10:

Hans no es pot creure que estant en el segle XX encara es cregui en el cel i d’infern, i podíem canviar el Rin i el Mosel, el Neckar i el Main pels turbulents corrent del Jordà. Hans ens diu que creu que el seu pare tenia raó.

Capítol 11:

Els pares d’en Hans no dubtaven ser alemanys. La mare d’en Hans un cop a la setmana es reunia amb les seves amigues a menjar xocolata i parlar, una vegada cada 15 dies anaven a l’òpera i una vegada al mes al teatre.

Capítol 12:

En Konradin i en Hans estaven pujant les escales, van sentir que algú cridava a en Hans era la seva mare, llavors va presentar la seva mare a en Konradin. Quant tots dos estaven a l’habitació, el pare d’en Hans va entrar a l’habitació i va explicar dos histories. En Hans es va posar a plorar per vergonyar i en Konradin el va consolar. 

Capítol 13:

Hans tenia moltes ganes d’anar a casa d’en Konradin, però ell no li deia res. Un dia es va quedar davant de la porta de la casa d’en Konradin, esperant que ell apareixes i que el convides, però no va passar. Hans al final va pensar que no el convidava perquè hi havia molts de tresors en la casa. Un dia Konradin el va convidar a casa seu, va anar a l’habitació d’en Konradin hi havia una imatge de Hitler, en Konradin li va ensenyar tots els seus tresors més precisats, al cap de dues hores Hans es va marxar, però no va conèixer els pares d’en Konradin.

Capítol 14:

Al cap d’uns quinze dies, va tornar a convidar a en Hans, a questa vegada tampoc hi havia els pares, però no li donar molta importància. Però la quarta vegada que en Konradin el va invitar tampoc hi estaven els pares, llavors en Hans va tenir sospites de que el seu amic el convidava quant els seus pares no estaven. Hans va tenir por de que la família d’en Konradin tingues algú que veure amb el l’home de la imatge.

Capítol 15:

En Hans va anar a veure una actuació de teatre, es va donar que allà en l’escenari es trobava el seu amic Konradin. Quant es va acabar la funció en Hans va anar cap els vestuaris per veure han Konradin, però ell només el va saludar i somriure. Després en Hans en Konradin parlen i s’enfaden. En Hans no va anar a casa d’en Konradin i en Konradin cada vegada anava menys a la casa d’en Hans.

Capítol 16:

Han passat 12 anys. Hans,abans d’entrar a la escola escolta la paraula dels jueus e al entrar a classe veu que Bollacher i Schulz se estan rient de ell. Schulz es va tapar el nas com dient que feia pudor. Hans es va anar a santer i no fer cas el nois. Bollacher va posar un paper a la cadira del davant d’en Hans, en Hans li va dir el que tragues, però en Bollacher li va dir que no, que ho fes ell i que si ho feia li trancaria tots els ossos. Es van començar a barallar, quant va entrar el professor, va acabar la barallar.  

Capítol 17:

En Hans va anar a casa, el pare va parlar amb ell, li va dir que lo millor per ell seria anar Amèrica on els seus parents s’encarregarien d’ell i així podia anar a la universitat. Va arribar, el seu aniversari i va rebre dues cartes, una era d’en Bollacherz que ers una amenaçar, i l’altre del seu amic Konradin que es d’espedint-se d’en Hans.    

Capítol 18:

Ens explicar que Hans ja és gran s’ha casat amb una dona de Boston hi han tingut un fill. Els pares d’en Hans van morir amb un gas. Des de allò va passar Hans no ha tornat a Alemanya i no ha obert cap llibre alemany. Hans a parlat amb un home que li explicar que l’escola i la casa d’en Konradin estar en ruïnes.

Capítol 19:

Algú de la seva escola li va enviar una carta dient que necessitaven la seva ajudar per fer un monument en honor a els nens que van morir a la segona guerra mundial. Hans va començar a mirar la llista però no va mirar la lletra H. Va estar fent cartes i trucades. Es va aturar a la lletra H i va veure el nom del seu amic Konradin. Mort per complot d’assassinat a Hitler, van executar per complot a en Konradin.

El rapte d'Europa

En una ciutat càlida de Tiro, a la vora del Mediterrani, regnava un home anomenat Agenor. Tenia cinc fills barons i una filla, la bellíssima Europa. Europa tenia la cara més delicat que es pugi imaginar, un somriure lluminós i una mirada tan dolça y suau com el tacte del vellut. El rei Agenor sabia que una noia com Europa podia torna boig els homes, així que no permetia que la seva filla anés tota sola a ningun lloc. Ell mateix, o algun del seus fills, la vigilaven de dia i de nit, Així que, durant molts anys, ningun home no va pugui contemplar-la.

Els deus, en canvi, si que la pudien veure-la, i el més poderós de tots, Zeus, va quedar fascinat per la bellesa d’Europa. Zeus sabia, que si se presentava davant aquella jove a cara descoberta, fent-se passar per un home qualsevol, el pare i els germans d’Europa li tancarien el pas.

Europa mentrestant, portava una vida agradable, i dedicava tot el seu temps als jocs a les passejades. Un dia en que estava a la platja em las seves amigues, recollint flors, va distingir un ramat de bous. Eren vint o trenta animals de pelatge marró, tant comuns que no cridaven l’atenció. Però, en un extrem de la manada hi havia un bou que destacava per la seva bellesa: era corpulent i tant blanc com la neu i tenia un pelatge brillant i unes banyes en forma de mitja lluna que brillaven com l’or.

-Mireu quint bou més bonic! – exclama Europa, i es va posar a corra cap a l’animal.

-Ves amb compte! –li van dir les seves amigues. –Pot ser perillós!

Però Europa no va fer cas: es va acostar al bou i va començar a acariciar el coll. L’animal semblava molt dòcil, es va deixar tocar sense fer cap moviment. Seduïda per el bou, Europa el va abraçar amb tendresa, li va penjar en el coll una garlanda de flors que acabava de teixir i li va xiuxiuejar una cançó a l’orella. Els germans de la jove miraven, però no varen fer res, perquè pensaren que el bou era inofensiu. Al final, Europa es va confiar tant que es va pujar al cim del llom de l’animal. El bou acceptar el joc, i va començar a camina a pas lent per la vora de l’aigua. En realitat, es tractava de un deu metamorfosat en bèstia: aquell bou era Zeus, que havia decidit transformar-se en un bou, per apropar-se a Europa i guanyar-se la seva confiança. De sobte,va passar una cosa inesperada. Un fort tremolor sacsejar la terra i llavors el bou es va llançar com una fletxa mar a dintre, deixant un rastre de espuma darrere seu. Europa espantada, es va agafar fort a al llom del bou. Pesat un instant, es va girar per mirar darrera, i llavors va poder observar, que la platja quedava lluny. Els seus germans i les seves amigues li estaven cridant, però ella no pudia sentir res.

El bou es va aturar al arribar a Creta, una illa d’altes muntanyes. Allà en una font, Zeus li va revelar a Europa qui era en realitat.

Europa va tenir tres fills de Zeus i es va quedar per sempre a viure a Creta, perquè el pare de tots els deus li va regalar la illa perquè fos la pàtria dels seus fills i nets. Zeus, va tornar a l’Olimp, però sempre va guardar un magnífic record del seu romanç amb Europa. I, va deixar constància del seu amor, va col·locar en el firmament, unes quantes estrelles en forma de bou.