Mark Twain

Samuel Langhorne Clemens, conocido por el seudónimo de Mark Twain (Florida, Missouri, 30 de noviembre de 1835 – Redding, Connecticut, 21 de abril de 1910), fue un popular escritor y humorista estadounidense.

Biografía

Samuel Clemens nació en la pequeña aldea de Florida, en Missouri, donde sus padres habían emigrado cerca de un próspero tío suyo, John, propietario de una tienda, una granja y unos veinte esclavos negros. A los cuatro años, su familia se trasladó a la cercana Hannibal (Missouri), puerto fluvial en el río Mississippi y allí realizó sus primeros estudios. Hannibal sirvió de inspiración para el pueblo ficticio de San Petersburgo en Las aventuras de Tom Sawyer y Las aventuras de Huckleberry Finn. En esa época, Misuri era un estado esclavista y el joven Twain estaba familiarizado con la esclavitud, tema que exploró más tarde en sus escritos.
Su padre murió de neumonía en marzo de 1847, cuando Twain tenía 12 años. Sin completar su educación, entró al año siguiente a trabajar como aprendiz en imprentas y llegó a ser tipógrafo. En 1851 comienza a publicar algunos breves relatos de viajes en el Journal de Muscatine, que pertenecía a su hermano mayor Orion. Con este hermano emprenderá otras aventuras diversas en busca de dinero fácil tras la firma del Tratado de Guadalupe Hidalgo en 1848.
Mientras, trabaja en imprentas de San Luis, Cincinnati, Nueva York, Filadelfia y otras ciudades y más adelante es piloto^[1] de un barco de vapor, experiencia que le marcará profundamente. Durante la Guerra de Secesión fue soldado de la Confederación, tras lo cual comienza un negocio de y es de sin suerte en . En este estado, al que fue en compañía de su hermano y quien era secretario del gobierno federal en tal territorio, comenzó a trabajar como periodista en 1862 en el Territorial Enterprise de Virginia City y, al año siguiente, comenzó a firmar con el seudónimo Mark Twain, adoptado de una expresión típica de los cantos de trabajo de los negros en los del río Misisipi, que significa «marca dos brazas», el calado mínimo necesario para la buena navegación.^[2]
En 1870 se casó con Olivia Langdon, el gran amor de su vida, a quien llamó Livy. Olivia era hija de un capitalista progresista que ayudó a escapar a muchos esclavos como parte de la red de liberación llamada Ferrocarril subterráneo. Al principio Olivia no prestó atención a Samuel, pero tras un año de cartas diarias, terminó por enamorarse del escritor.
Twain siguió escribiendo libros de viajes, como A tramp abroad (1880) sobre una excursión a los Alpes y la Selva Negra alemana, y el clásico Vida en el Mississippi (1883) (primera novela escrita a máquina), compuesto con materiales publicados o redactados anteriormente y que se centra un periodo de introspección sobre su infancia y juventud y en el que figuran los más valiosos libros narrativos del escritor: Las aventuras de Tom Sawyer (1876), Las aventuras de Huckleberry Finn (1884).

Ruina, fallecimiento y legado

Una inversión en un nuevo tipo de linotipia, la linotipia Paige, le arruinó completamente en el pánico de 1893, pero logró salir de los números rojos dando conferencias por todo Estados Unidos y en todo el mundo. Sobre esta experiencia publicó el libro de viajes Siguiendo el Ecuador (1897). Por entonces, convenció al presidente, Ulysses S. Grant, para que editase sus memorias.
Además de la bancarrota la desgracia se cebó en su familia. Su hija mayor, Susy, murió de meningitis, Livy se quedó inválida y otro hijo murió por un descuido suyo, como dolorosamente cuenta en su Autobiografía. Siempre luchando contra los apuros económicos, el escritor se sumió en un negro pesimismo y en una temible misantropía, de forma que incluso él mismo se dio cuenta de que lo que escribía por entonces era demasiado mordaz e impublicable para los parámetros de entonces y dejó instrucciones para que se editase tras su muerte.
Hizo un agotador viaje con su mujer por Sudáfrica, Calcuta, Australia y Nueva Zelanda dando conferencias, y se quedaron a vivir en Nueva York. Su mujer murió en Florencia en 1904 y seis años después murió súbitamente su hija. De este golpe apenas se recuperó y murió cuatro meses después, el 21 de abril de 1910, en Redding, Connecticut. Sólo sobrevivió una de sus hijas. Su venida al mundo coincidió con el paso del cometa Halley, y conociendo la próxima visita del mismo, Mark Twain profetizó su muerte coincidiendo con su aparición, se equivocó por un día. Fue reconocido mundialmente durante los últimos años de su vida y recibió, entre otros, el doctorado honoris causa por la Universidad de Oxford (Reino Unido), en 1907.

Obras

Entre sus obras se pueden citar:

• La célebre rana saltarina del condado de Calaveras (1865)
• Los inocentes en el extranjero (1869), libro de viajes satírico. Ediciones del Viento lo ha editado en 2009 bajo el título de "Guía para viajeros inocentes" ISBN 978-84-96964-44-0 y nueva traducción de Susana Carral Martínez.
• Memorándum de Mark Twain: desde la galaxia (1871)
• Pasando fatigas (también traducido como "Una vida dura") (1872) ISBN 978-84-937694-0-6 Interfolio Libros, 2010
• Un sueño raro (1872)
• Cuentos humorísticos originales de Mark Twain (1872)
• Los inocentes en su país (1872)
• La edad dorada (1872)
• Relatos cortos (1874)
• Relatos cortos: nuevos y antiguos (1875)
• Las aventuras de Tom Sawyer (1876), novelización sobre algunos personajes de la infancia del autor en Hannibal.
• Viejos tiempos en el Misisipi (1876)
• Los hechos relativos a la reciente orgía de crímenes en Connecticut (1877)
• Una excursión tranquila (1878)
• Taladrad, hermanos, taladrad (1878)
• Los perros del ocaso (1878)
• Un vagabundo en el extranjero (1880)
• Una aventura curiosa (1881)
• Príncipe y mendigo (1882), novela histórica.
• El robo del elefante blanco (1882)
• Vida en el Misisipi (1883), autobiográfica.
• Las aventuras de Huckleberry Finn (1884), considerada la primera novela moderna de la literatura estadounidense.
• Un yanqui en la corte del Rey Arturo (1889), fantasía histórica que encubre una crítica a la sociedad contemporánea.
• Datos para reconstruir los recuerdos de Mark Twain (1891)
• El conde estadounidense (1892)
• Narraciones humorísticas (1892)
• El billete de un millón de libras esterlinas (1893)
• Tom Sawyer a través del mundo (1894)
• Cabezahueca Wilson (1894), narración determinista cuyo fin es atacar la esclavitud.
• Recuerdos personales de Juana de Arco (1896)
• Tom Sawyer detective (1897)
• Siguiendo el ecuador (1897), libro de viajes.
• El corruptor de Hadleyburg (1899)
• Los sinsabores de la vida humilde (1900)
• El hombre que corrompió a una ciudad (1900)
• Inglés como se lo enseñan (1901)
• A la persona sentada en la oscuridad (1901)
• Dos detectives ante un barril (1902)
• Mi primera experiencia literaria, con otros ensayos e historias (1903)
• Cuento de un perro (1904)
• Extracto del diario de Adán (1904)
• Soliloquio del rey Leopoldo: una defensa de su dominio del Congo (1905)
• Oración de guerra (1905) (cuento)
• Diario de Adán y Eva (1906)
• ¿Qué es el hombre? (1906)

• Un legado de 30.000 dólares (1906)
• La historia de un caballo (1907)
• ¿Ha muerto Shakespeare? (1909)
• El jubileo de la reina Victoria (1910)
• Carta a los pioneros de California (1911)
• El forastero misterioso (1916)
• La curiosa república de Gondour y otros extraños relatos cortos (1919)
• Autobiografía (1924) (publicada póstumamente)
• Mark Twain's Notebook (1935) (publicada póstumamente)
• The Portable Mark Twain, Bernard DeVoto editor, Penguin Classics (2004), ISBN 0142437759 (1946)
• Letters from the Earth (1962) (publicada póstumamente, editada por Bernard DeVoto)
• No. 44, The Mysterious Stranger (1969) (ficción, publicada póstumamente)
• Mark Twain's Weapons of Satire: Anti-Imperialist Writings on the Philippine-American War Jim Zwick, ed. (Syracuse University Press) ISBN 0-8156-0268-5 (1992) (publicada póstumamente)
• The Bible According to Mark Twain: Writings on Heaven, Eden, and the Flood (1995) (publicada póstumamente)
• Who is Mark Twain? (HarperStudio) ISBN 978-0-06-173500-4 (2009) (publicada póstumamente)

SEGREST A BAGDAD (Hermínia Masana)

En Tom és un nen britànic que s'enfronta a un greu problema familiar i decideix que ha d'anar a l'Iraq a resoldre'l. En Salim és un nen iraquià que sobreviu en el dia a dia d'un país trencat que intenta tirar endavant malgrat que tot dos coincideixen. La relació que sorgeix entre ells, entre dos mons tan oposats, potser és un bon senyal que, enmig de les guerres, alguna cosa pot canviar si hi ha voluntat de fer-ho.

EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES (John Boyne)

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba tote les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut nou destí i es veu obligat a marxar i a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Shmuel, el noi de pijama de ratlles, que viu a 'altra banda del fliferro espinós, Bruno no comprèn que ja no és Alemanya sinó Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Shmuel fins que és massa tard de escapar del horrors que viuen a l'altre costat de la tanca.

L’AMIC RETROBAT (FRED UHLMAN)

Capítol 1:

Hans ens parlar que ell va anar a l’escola Karl Alexander Gymnasium de Stuttgart. Tenia un professor que es deia Herr Zimmermann. També ens diu que va entrar a l’escola un noi nou, i es deia Graf von Honhenfels Konradin.

Capítol 2:

En Hans sempre estava mirant a en Konradin. La família Honhenfels era molt important i formava part de l’historia de Wüttemberg. Els nois que formaven part del gruo anomenats <<caviar>>van pensar que si en Konradin estigues dintre del grup, el grup seria més conegut.  

Capítol 3:

En Hans desitjava ser amic den Konradin, però li feia vergonyar parlar em ell. En Hans també ens diu que abans no hagués donat la vida per un amic, però ara sí. 

Capítol 4:

En Hans convençut que Konradin seria el seu amic, però no s’havia com ho feria. Va començar a escoltar a les classes fer els deures, els professors que no tenien esperançar en Hans que pensaven que era un inútil, es van sorprendre. Un dia en educació física el professor “Muscul Max” ve fer un exercici, i va demanar algun voluntari per fer-lo, llavors va sortir en Hans, però en un moment va caure. El dia següent en Hans ca portar una col·lecció de monedes i en Konradin va anar a veure-les, perquè ell també en feia de col·lecció. Per primera vegada van estar parlant. 

Capítol 5:

En Hans va sortir al carrer, al davant seu hi havia en Konradin. Hans va anar cap on era en Konradin, es van saludar, ho tot seguir van estar passejant una estona. Quant Hans a casa els seus pares no van notar que estava molt feliç, ja que els seus pares sempre estaven enfeinats.

Capítol 6:

En Konradin i en Hans el dia següent es van seure junts i parlar i des de aquell dia es varen fer molt bons amics, millor dit inseparables. Els caviar ja no els feien cas. Els dissabtes en Hans i en Konradin anaven a una fonda amb un tren, anaven a la muntanya ... Un dia van anar a veure unes forlataleses , només hi havia les rastres, allà varen recitar el seu poema preferit.

Capítol 7:

En Hans aniria de vacances a Suïssa i en Konradin aniria a Sicília a visitar els seus pares. Hans pensava que Déu era bo i que ajudava a la gent, però un dia uns amics es van morir, i en Hans va pensar en dos possibilitats: una era que si que existia Déu però era dolent, i l’altre era que no existia Déu. Un dia en Hans va convidar a en Konradin a casa, en Konradin s’ho va estar pensant però el final va acceptar.

Capítol 8:

Hans ens explicar com són les seves visites. Ens diu que la casa del seu pare, tenia un jardí petit tot ple de cireres i pomers, en el lloc conegut que es deia Höhenlahe de Stuttgart, que hi havia cases de la burgesia benestant rica de la localitat, una de les zones més boniques de l’Alemanya.

Capítol 9:

En Konradin està a casa d’en Hans, en Hans ens descriu com es la seva habitació. El pare d’en Hans es baralla amb un home, perquè no comparteixen la mateixa opinio.

Capítol 10:

Hans no es pot creure que estant en el segle XX encara es cregui en el cel i d’infern, i podíem canviar el Rin i el Mosel, el Neckar i el Main pels turbulents corrent del Jordà. Hans ens diu que creu que el seu pare tenia raó.

Capítol 11:

Els pares d’en Hans no dubtaven ser alemanys. La mare d’en Hans un cop a la setmana es reunia amb les seves amigues a menjar xocolata i parlar, una vegada cada 15 dies anaven a l’òpera i una vegada al mes al teatre.

Capítol 12:

En Konradin i en Hans estaven pujant les escales, van sentir que algú cridava a en Hans era la seva mare, llavors va presentar la seva mare a en Konradin. Quant tots dos estaven a l’habitació, el pare d’en Hans va entrar a l’habitació i va explicar dos histories. En Hans es va posar a plorar per vergonyar i en Konradin el va consolar. 

Capítol 13:

Hans tenia moltes ganes d’anar a casa d’en Konradin, però ell no li deia res. Un dia es va quedar davant de la porta de la casa d’en Konradin, esperant que ell apareixes i que el convides, però no va passar. Hans al final va pensar que no el convidava perquè hi havia molts de tresors en la casa. Un dia Konradin el va convidar a casa seu, va anar a l’habitació d’en Konradin hi havia una imatge de Hitler, en Konradin li va ensenyar tots els seus tresors més precisats, al cap de dues hores Hans es va marxar, però no va conèixer els pares d’en Konradin.

Capítol 14:

Al cap d’uns quinze dies, va tornar a convidar a en Hans, a questa vegada tampoc hi havia els pares, però no li donar molta importància. Però la quarta vegada que en Konradin el va invitar tampoc hi estaven els pares, llavors en Hans va tenir sospites de que el seu amic el convidava quant els seus pares no estaven. Hans va tenir por de que la família d’en Konradin tingues algú que veure amb el l’home de la imatge.

Capítol 15:

En Hans va anar a veure una actuació de teatre, es va donar que allà en l’escenari es trobava el seu amic Konradin. Quant es va acabar la funció en Hans va anar cap els vestuaris per veure han Konradin, però ell només el va saludar i somriure. Després en Hans en Konradin parlen i s’enfaden. En Hans no va anar a casa d’en Konradin i en Konradin cada vegada anava menys a la casa d’en Hans.

Capítol 16:

Han passat 12 anys. Hans,abans d’entrar a la escola escolta la paraula dels jueus e al entrar a classe veu que Bollacher i Schulz se estan rient de ell. Schulz es va tapar el nas com dient que feia pudor. Hans es va anar a santer i no fer cas el nois. Bollacher va posar un paper a la cadira del davant d’en Hans, en Hans li va dir el que tragues, però en Bollacher li va dir que no, que ho fes ell i que si ho feia li trancaria tots els ossos. Es van començar a barallar, quant va entrar el professor, va acabar la barallar.  

Capítol 17:

En Hans va anar a casa, el pare va parlar amb ell, li va dir que lo millor per ell seria anar Amèrica on els seus parents s’encarregarien d’ell i així podia anar a la universitat. Va arribar, el seu aniversari i va rebre dues cartes, una era d’en Bollacherz que ers una amenaçar, i l’altre del seu amic Konradin que es d’espedint-se d’en Hans.    

Capítol 18:

Ens explicar que Hans ja és gran s’ha casat amb una dona de Boston hi han tingut un fill. Els pares d’en Hans van morir amb un gas. Des de allò va passar Hans no ha tornat a Alemanya i no ha obert cap llibre alemany. Hans a parlat amb un home que li explicar que l’escola i la casa d’en Konradin estar en ruïnes.

Capítol 19:

Algú de la seva escola li va enviar una carta dient que necessitaven la seva ajudar per fer un monument en honor a els nens que van morir a la segona guerra mundial. Hans va començar a mirar la llista però no va mirar la lletra H. Va estar fent cartes i trucades. Es va aturar a la lletra H i va veure el nom del seu amic Konradin. Mort per complot d’assassinat a Hitler, van executar per complot a en Konradin.

El rapte d'Europa

En una ciutat càlida de Tiro, a la vora del Mediterrani, regnava un home anomenat Agenor. Tenia cinc fills barons i una filla, la bellíssima Europa. Europa tenia la cara més delicat que es pugi imaginar, un somriure lluminós i una mirada tan dolça y suau com el tacte del vellut. El rei Agenor sabia que una noia com Europa podia torna boig els homes, així que no permetia que la seva filla anés tota sola a ningun lloc. Ell mateix, o algun del seus fills, la vigilaven de dia i de nit, Així que, durant molts anys, ningun home no va pugui contemplar-la.

Els deus, en canvi, si que la pudien veure-la, i el més poderós de tots, Zeus, va quedar fascinat per la bellesa d’Europa. Zeus sabia, que si se presentava davant aquella jove a cara descoberta, fent-se passar per un home qualsevol, el pare i els germans d’Europa li tancarien el pas.

Europa mentrestant, portava una vida agradable, i dedicava tot el seu temps als jocs a les passejades. Un dia en que estava a la platja em las seves amigues, recollint flors, va distingir un ramat de bous. Eren vint o trenta animals de pelatge marró, tant comuns que no cridaven l’atenció. Però, en un extrem de la manada hi havia un bou que destacava per la seva bellesa: era corpulent i tant blanc com la neu i tenia un pelatge brillant i unes banyes en forma de mitja lluna que brillaven com l’or.

-Mireu quint bou més bonic! – exclama Europa, i es va posar a corra cap a l’animal.

-Ves amb compte! –li van dir les seves amigues. –Pot ser perillós!

Però Europa no va fer cas: es va acostar al bou i va començar a acariciar el coll. L’animal semblava molt dòcil, es va deixar tocar sense fer cap moviment. Seduïda per el bou, Europa el va abraçar amb tendresa, li va penjar en el coll una garlanda de flors que acabava de teixir i li va xiuxiuejar una cançó a l’orella. Els germans de la jove miraven, però no varen fer res, perquè pensaren que el bou era inofensiu. Al final, Europa es va confiar tant que es va pujar al cim del llom de l’animal. El bou acceptar el joc, i va començar a camina a pas lent per la vora de l’aigua. En realitat, es tractava de un deu metamorfosat en bèstia: aquell bou era Zeus, que havia decidit transformar-se en un bou, per apropar-se a Europa i guanyar-se la seva confiança. De sobte,va passar una cosa inesperada. Un fort tremolor sacsejar la terra i llavors el bou es va llançar com una fletxa mar a dintre, deixant un rastre de espuma darrere seu. Europa espantada, es va agafar fort a al llom del bou. Pesat un instant, es va girar per mirar darrera, i llavors va poder observar, que la platja quedava lluny. Els seus germans i les seves amigues li estaven cridant, però ella no pudia sentir res.

El bou es va aturar al arribar a Creta, una illa d’altes muntanyes. Allà en una font, Zeus li va revelar a Europa qui era en realitat.

Europa va tenir tres fills de Zeus i es va quedar per sempre a viure a Creta, perquè el pare de tots els deus li va regalar la illa perquè fos la pàtria dels seus fills i nets. Zeus, va tornar a l’Olimp, però sempre va guardar un magnífic record del seu romanç amb Europa. I, va deixar constància del seu amor, va col·locar en el firmament, unes quantes estrelles en forma de bou.